cas
  • (A)parador22
  • 2014
  • 2015
  • 2016
  • 2017
  • 2018
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7-8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12

: entenent aparador i galeria d'art



Es tracta de la transformació d’un aparador en una petita galeria d’art.

Es realitzaran exposicions tant d’artistes locals com forans, generant així intercanvis i experiències entre uns i altres.

Les exposicions tindran la durada d’un mes, inaugurant-se els primers divendres de cada més, a partir gener de 2014.

Les temàtiques seran lliures, escollint l’artista els tipus de producció artística amb que vol col·laborar restant obertes totes les possibilitats que permet l'espai.

contacte: aparador@aparador22.org

localització: aparador de la Llibreia 22, carrer les Hortes (passatge), 17001 Girona

també ens trobaràs a facebook

Puer Aeternus

PATRICIA MASEDA (Girona, 1977)


Inauguració: 4 de gener de 2019 a las 19h

Puer Aeternus encarna la figura idolàtrica, la reminiscència arcaica de l'ídol primigeni, aquella imatge de culte i de protecció feta de pedra, de fang o de fusta, però també d’or -material noble associat a la lluminositat solar i a la divinitat-, adorada pels clans i per les cultures primitives que contenia i representava una deïtat o esperit. El fenomen de la idolatria, però, no és exclusiu del passat, perquè en el nostre temps existeixen moltes idolatries modernes com, per exemple, la fixació per la joventut.
Puer Aeternus també encarna el concepte d’“eterna joventut”, en referència a la figura a Iacus, el “jove etern” nascut dels misteris d'Eleusis, segons la mitologia grega. És a dir, representa aquest ídol modern que ens fascina i que acabem creant a través de l’impuls de l’admiració que sentim vers al desig de ser i de sentir-nos joves i que, en alguns casos, pot arribar a convertir-se en tot un repte psicològic.

Patrícia Maseda Calamita (Girona, 1977) és llicenciada en Història de l’Art i Màster en Comunicació i Crítica d’Art per la Universitat de Girona. Comença a desenvolupar el seu treball artístic amb l’escultura l’any 2013, treballant amb materials com el paper i el cartró per crear uns volums escultòrics que han evolucionat de les formes abstractes fins a un estil figuratiu propi.
Aquestes escultures, anomenades genèricament “volums imaginaris”, mostren formes molt subtils que es manifesten entre els plecs del paper, definits entre la llum i les ombres. La senzillesa, la subtilesa i la fragilitat són alguns dels conceptes que defineixen l’essència d’aquestes escultures, de manera que cada figura estableix un diàleg amb la mirada de l’espectador, donant forma a una realitat que es percep de manera intuïtiva.

Més informació:web de Patricia Maseda

Metàfora vital

EVA IGLESIAS BILBAO (Torrelavega, 1961)


Inauguració: 1 de febrer de 2019 a les 19h

El minut anterior només va succeir una vegada com a destinació desitjable.

Metàfora Vital és una reflexió sobre les possibilitats de la vida. Tot és possible abans que ocorri.

Una llavor o un embrió tanquen expectatives, desitjos, il·lusions..., tot és possible abans de…, i potser també després.

La realitat és sempre la conseqüència d'una causa o tot ocorre per atzar?

Somiant fem paranys a la destinació.

Eva Iglesias Bilbao

Artista visual d'origen càntabre (Torrelavega, 1961). Llicenciada en Psicologia i en Belles arts per la Universitat Complutense de Madrid. Ha interioritzat l'art de la simplicitat i de la sobrietat. Un terreny on ella pot reconeix i sent la bellesa d'en les formes imperfectes, efímeres i modestes. Si a més incorpora uns polsims de Dadá, Surrealisme i Minimalisme, descobrim per què la seva obra té aquest aire tan genuí, diàfan i pròxim.
A través de senzills retalls de la naturalesa seleccionats minuciosament en el camp i humils objectes rescatats per atzar d'algun naufragi, a vegades toscos i sense refinar-, reinventa híbrids per a convertir-los en una altra realitat, en paisatges de reflexió. Haikús matèrics íntims, humils d'ornament, que semblen per si mateixos desallotjar tot element sobrant per a quedar-se amb l'essència que l'artista vol atresorar. Essència que ens ensenya a estimar i a valorar les petites coses, amb els seus defectes, a trobar la bellesa en el més pròxim, en el desapercebut, en el infralleu.
Treballs que ens parlen des de l'experiència amb subtilesa profunda i que, intemporals, s'aferren al blanc com a nàufrag a la seva memòria. L'obra necessita perdre simbòlicament la seva màscara per a convertir-se en figura imaginada, en ficció poètica. Els objectes es poetitzen. Per ventura la delicadesa d'una branca nua no té més capacitat d'evocació que la més espectacular de les orquídies? I és que a vegades la poesia, no necessita de molta paraula i parafernàlia per a ser-ho.

Més informació:web Eva Iglesias Bilbao

Què coi mireu?

HELENA ROIG I DANA DOMÈNECH


Inauguració: 1 de març de 2019 a les 19h

És un fragment d'una peça audiovisual, encara en procés de creació, que parla des de l'experiència pròpia sobre l'hostilitat de l'espai públic per les dones trans.

Més informació a Instagram:@helenroig / @emdicdana

1919

LORENA COSBA


Inauguració: 30 de març de 2019 a les 18h

Això té a veure amb la vida. Té a veure amb 36500 dies per què, com en una pel·lícula de sobretaula, passa de tot: guerra, fam, malaltia, comiats, començar de nou (quin remei), exili, fred, por. I el pitjor de tot, sobreviure 30 anys a la persona volguda, a un marit d'ulls grisos i llàgrima fàcil.
Però també té a veure amb els oasis de la vida, el riure contagiós, els estius dormint al sòl per pur plaer, els dies eterns fonent qualsevol cosa en l'estufa de llenya, les muntanyes de patates fregides en plat de metall (blanc amb vora blava), jugar a les cartes fins a caure de cansament, despertar-se en el sofà llit a mitjanit per un somni absurdíssim que encara ens continua fent gràcia, els 3 mesos d'estiu per davant per a ser totalment lliures, l'anarquia de la teva casa (única condició: fer l'esforç de menjar tomàquet una vegada a la setmana), venir a tapar-nos i no deixar-te marxar.
Hi ha persones que són recer, un recer càlid i acollidor on descansar, on sentir-te abrigada, on sentir-se a casa.
Iaia Pilar complirà 100 anys durant aquest abril. 36500 dies teixint una cosa anomenada família, llar, història. La història que som i comença en ella.

Més informació:web Lorena Cosba

El juny de les pedres

ANNA DOT


Inauguració: 4 de maig de 2019 a les 12h

Aquesta és la història de la pedra que va creuar un pas subterrani en un mes.
A Torelló, les vies del tren separen el centre del poble del barri de darrere l'estació. Un pas subterrani uneix una banda amb l'altre. Els veïns i veïnes del barri de darrere l'estació creuem el pas gairebé cada dia.
L'1 de juny del 2017, plovia i jo creuava el pas subterrani que passa per sota les vies del tren. Allà, quan encara estava a la banda de darrere l'estació, vaig veure la pedra, grossa, a punt d'entrar a dins del túnel. El 3 de juny ja no plovia i ella estava a dins, al mig del pas subterrani, arrambada a una de les parets.
El 5 de juny em vaig trencar el bessó de la cama esquerra. Cinc centímetres de trencament fibrilar que els fisioterapeutes anomenen "la pedrada", en referència al tipus de dolor que provoca: un dolor similar al dels cops de pedra. No vaig poder sortir al carrer fins al dia 19, que vaig caminar, a poc a poc, fins a la consulta del fisioterapeuta, al centre del poble, a l'altra banda de les vies del tren. Quan vaig creuar el pas subterrani, la pedra encara era allà: sota terra, però a l'altra banda. Havia creuat tot el túnel i semblava que esperés l'embranzida necessària per enfilar, rampa amunt, el camí que la portaria a la superfície. El dia 23, segona visita al fisioterapeuta, la pedra ja era fora. Havia sortit. Estava just a la sortida del pas subterrani, a l'altra banda de la via, a la banda del centre del poble.
El 30 de juny, a les dues del migdia, de camí a la tercera visita al fisio, la vaig tornar a veure. La pedra, immòbil, al mig del pas de zebra de davant de l'estació. En tornar, cap a casa, pels volts de les quatre de la tarda, s'havia posat en una de les jardineres del costat de l'estació, al peu d'un arbre, a l'ombra. Encara no n'ha marxat.

Més informació:web Anna Dot

Sense títol

PRADO VIELSA


Inauguració: 31 de maig de 2019 a les 19h

.aparador 22 com a contenidor d'una cartografia de llum. Una caixa transparent que atrapa aquest feix de llum.

Sobre la sèrie cartografia de llum:
Prado R. Vielsa busca la luz como esencia ni para ver, ni para ser vista. La busca para despertar todo ese imaginario que nos conecta con la fragancia más profunda de lo que somos. Su obra está vinculada a nuestra propia conciencia a través de esas transparencias, de esas luces plegadas y abrigadas en sí mismas, de esos juegos a los que nos invita mientras nos acoge en las múltiples historias que nos narra.

Por José Ramón Alba Fragmento de hoja de sala para galería A del Arte

…. Logra generar transparencias de luz, dibujo y color. A partir de aquí, Prado puede manipular, doblar y ondular un material con el que se defiende a la perfección y con el que transmite sus inquietudes creativas de tal manera que consigue modelar la luz a través de la forma, el volumen y color.

Por Ana Revilla
Para concrete mix art. Fragmento.

Més informació:web Prado Vielsa

Nunca dejé de mirar el cielo

ESTUDIO DUCTUS


Inauguració: 12 de juliol de 2019 a les 20h

Et vas convertir en un estel i ja mai vaig deixar de mirar al cel. En perdre't, vaig perdre la meva memòria i el meu futur, va ser en aquest moment quan els meus planetes morals es van moure. Però un nou punt cardinal va recuperar aquest passat i amb el temps em va ajudar a reordenar el meu caos per a acabar significant una altra cosa diferent de la que creia.

Des d'aquesta reflexió neix CONSTEL·LACIÓ, pròxima edició de quaderns seriats d'Extint. Extint quaderns és una marca imaginada per Estudi Ductus amb el propòsit de crear quaderns de treball, dibuix o escriptura a l'escala de les coses que ens agraden. Per molts llibres que fem, mai hi ha dos iguals. Les nostres col·leccions estan seriades per a defensar el treball fet a mà i el valor d'allò que és únic i irrepetible.

Més informació:web projecte Extinto

La finestra del silenci

ADELA VILAR


Inauguració: 6 de setembre de 2019 a les 19h

El SILENCI.
LA FINESTRA. A l'exterior paisatge, acceleració, moviment, immediatesa, rapidesa, lluita, una recerca continua a un món tancat sense silencis.
La Finestra. On està la sortida? On està la claredat de la informació?... El moviment i el temps, ràpidament esborra i difumina la realitat...
I apareix el Silenci com una revelació.
El Silenci, una pregunta reflexiva de la finestra, d'un dubte, d'una resposta.
El silenci, una resposta que per cadascú és diferent, varia d'intensitat en duració o en matisos.
El silenci, la màxima expressió d'expressivitat i al mateix temps el més revelador.
El silenci, diu si o diu no, és potent, decidit, valent, sentencia més que atorga.
Tots podríem recordar...les nostres finestres, els nostres silencis. Podríem entrar amb un debat per parlar del Sr. Silenci, de la seva presencia, atemporal, de la força del seu contingut a través de la mateixa paraula SILENCI, ....o com diria Octavio Paz – "La poesia del silencio."
La Finestra del Silenci, oïdes amb els ulls.
Adela Vilar

Més informació:web Adela Vilar

Sobre la mesa

ASCENSIÓN G. LORENZO


Inauguració: 4 d'octubre de 2019 a les 19h

Ascensión G Lorenzo desplega sobre la taula una particular visió de la nostra societat que convida a l'espectador a preguntar-se quina classe d'éssers, (humans o no tant) som. Per a això l'artista despulla als seus personatges d'humanitat, romanen tombats i inertes lligats amb cordes i units els uns als altres, subjectes a romandre junts, bé per imposició o obligació, bé per pròpia voluntat, o bé per falta d'ella per a decidir els seus propis passos a donar. Diu l'autora que: “en la meva obra sempre parteixo de preguntes, qüestions que m'inquieten, com som com a éssers humans?, com ens relacionem els uns amb els altres?, quin és el nostre paper en la societat?, etc.”.
Aquests individus es mostren empaquetats en grups de dos, tres o quatre com si la seva única fi fos el de ser mercaderia preparada en fardells i llesta per a ser comercialitzada. Ascensión G Lorenzo utilitza diversos materials, que donen una riquesa cromàtica que va del blanc al cru, i que trenca al seu torn l'homogeneïtat de la peça. Pel format i el material utilitzat, amb aspecte de lluentor suau i sedós, fa l'efecte que els paquets poguessin ser pastilles de sabó, reforçant aquest component de gènere (mercaderia) i d'objecte.
L'espai també s'utilitza per a reforçar el factor conceptual de la peça. Un aparador, i encara que en aquest cas es tracti d'un escenari molt especial ja que està destinat a mostrar art, no deixa de ser una finestra al consum, un vidre gran a manera de vitrina pensat per a mostrar articles. Amb aquests subjectes lligats, sobre un palet de fusta i que a més estan situats dins d'un espai comercial, l'artista aixafa als seus personatges amb la nostra societat de consum. Societat en la qual abunda la falta de confiança en la capacitat individual per a canviar o actuar, la falta d'apoderament. “Sobre la taula estan els problemes i nosaltres seguim lligats de peus i mans”, diu G Lorenzo.

Més informació:web Ascensión G. Lorenzo
Instagram @agonzalezlorenzo

JUST THINK IT

IRMA MARCO


Inauguració: 8 de novembre de 2019 a les 19h

Just think it és una instal·lació que s'apropia de l'eslògan d'una coneguda marca esportiva, i altera el seu contingut per a plantejar la necessitat de pensament crític en el context del capitalisme cognitiu i hipertecnoògic. L'acceleració de fluxos d'informació generada pel desenvolupament de tecnologies digitals modifica la nostra manera de relacionar-nos amb l'entorn. La constant ingesta de dades produeix una saturació que dificulta l'existència d'un espai temps reflexiu.
Just think it consisteix en una intervenció de text i una sèrie de fragments de dispositius mòbils. Inerts, trencats i defectuosos, els telèfons apareixen sota una aura de fals glamur. Aquesta peça forma part d'una àmplia sèrie d'intervencions que de manera site-specific adapten el seu format al context en què s'exposen. Algunes intervencions de la sèrie han adoptat formats com la lona publicitària cobreix-edificis o els fullets corporatius intervinguts i distribuïts clandestinament, entre altres. Les ubicacions triades per a aquesta intervenció estan relacionades amb l'espai publicitari, com a manera de dirigir el nostre desig cap al consum d'un objecte. Aquest projecte vol obrir una bretxa crítica sobre les realitats digitals actuals, a través d'un joc senzill que planteja l'equilibri necessari entre manufactura i ideofactura. Es tracta d'un treball en el qual l'apropiacionisme, i la ironia conformen un espai de reflexió que juga amb els límits de l'objecte artístic.

Més informació:web Irma marco
Instagram @irma.marco

Adlevatio III

MARTA L. LÁZARO


Inauguració: 5 de desembre de 2019 a les 19h

Sky Burial, així és com se'n diu a l'enterrament celestial en algunes parts del Tibet. Ofereixen el cos humà mort a la naturalesa. L'ànima ja no està en el cos així que per a la desaparició del material utilitzen al voltor. El voltor es desprèn del que ja no necessitem.
Així comença el meu projecte Vulnus Vellere. Aconseguint treballar amb l'Associació Ornitólogica d'Osca i començant a gravant a voltors en la Serra de Guara. Per motius burocràtics locals no he finalitzat aquest projecte. Encara no m'he pogut desprendre del que no necessito, i vaig amb la meva maleta i les meves proves videogràfiques per a ensenyar la meva persistència a finalitzar el projecte.
Les proves realitzades han donat forma a Adlevatio:
La recerca com a procés artístic per a l'aprenentatge de la vida. I de la vida a la mort. En Adlevatio he volgut buscar l'alleujament per a trobar l'acceptació. La relació del voltor amb la desmitificación de la mort és estreta. La inclinació terrestre condueix a la mortalitat.
La càmera lenta és un recurs utilitzat en molts dels meus anteriors vídeos. També repeteixo amb la multitud de capes, capa rere capa, ploma rere ploma, any rere any. Així el moviment es fa irreal atorgant-li una connotació abstracta a la memòria.

Més informació:web Marta L.Lázaro

Organitza:
Col·labora:
enllaç a la llibreria 22