Afinar una corda en Re penjant-hi 4.324,5 grams de terra,
o també...
Escoltar arran de vidre,
o també...
Escoltar el silenci d’un forat, la calefacció i un Re,
o també...
Una composició de dos sons i un més que ja hi era,
o també...
Poseu l’orella sobre el vidre, escolteu l’aparador.»

Inauguració: 12 de gener de 2018 a les 19h

“El-silenci-no-existeix” és un rum-rum que s’ha repetit moltes vegades. El soroll que escoltem en un enregistrament d’un espai en silenci depèn de molts factors, entre ells, el volum (m3) i les proporcions d’aquest espai. El primer dels tres sons que transiten pel vidre de l’aparador és un silenci enregistrat dins d’un forat fet a terra. D’altra banda, l’afinació d’una corda depèn de la relació entre el seu diàmetre i la tensió que se li aplica. El pes de la terra extreta del forat penjada d’una corda genera una tensió sobre aquesta, i per tant una nota concreta. El segon so es produeix al fer vibrar la corda per inducció magnètica. El tercer so ja hi era. És la remor de la climatització de la llibreria. Donada la impossibilitat de silenci, la intervenció genera diferents relacions entre els tres sons i els dos espais: dos sons generats per un mateix volum, el ple i el buit del forat, el soroll del silenci i el so del pes del silenci, i alhora un diàleg entre dos espais distants, els sons del forat i el so de l’aparador. En comptes de veure l’aparador, tocar-lo i escoltar-lo. Heu de posar l’orella sobre el vidre.

Més informació:web de CaboSanRoque

Inauguració: 10 de febrer de 2018 a les 12h

cat.mélia, rosarier, lilà de les indies
cast.agriaz, Arbol del paraiso, melia, cinamomo, agrion
it.albero dei rosari, albero dei paternostri, lillà della Persia

tipus:caducifoli
origen:d'Àsia Tropical i conreat àmpliament a tot el món des de fa uns 2500 anys.
fruits:drupes ovalades, marrons groguenques, verinoses per a les persones i molts animals, excepte certes espècies d'aus.
fulles:alternes, normalment bipinnadas, de set a vuit folíols el·líptics, amb un folíol terminal, color verd fosc.
flors:de cinc pètals, color blanc o lila, i amb tub estaminal, agrupats en raïms axil·lars.

Més informació:web Barbara Cardella

Inauguració: 9 de març de 2018 a les 19h

Perquè m'agraden els espais grans,
la immensitat...
Perquè sóc salvatge i m'agrada moure'm al meu aire...
Pe​r tot això, ​ he decidit estar-me 8 hores aquí,​ dins un petit gran aparador amb llapis i paper.

Més informació:web Mar Serinyà

Inauguració: 7 d'abril de 2018 a les 12h

Teratología.- S'entén per teratología la disciplina científica que, dins de la zoologia, estudia a les criatures anormals, és a dir, aquells individus naturals en una espècie que no responen al patró comú. Prové del grec antic, θερατος theratos, que significa monstre, i de λογία logía que significa estudi o tractat. És, doncs, la ciència que estudia les malformacions congènites o mutacions, ja siguin inviables (avortaments) o viables.

Porto anys obsessionada amb aquesta paraula i la seva definició. Paraula oposada a l'atzar dins d'algun relat de Guy de Maupassant parlant dels corsets del segle XIX. Intentant trobar-li una viabilitat plàstica i artística. El monstre com ser diferent aliè a l'ordre natural de les coses. El monstre convertit en personatge aterridor des del desconeixement, tan sols per la seva diferència amb la resta. Contràriament, el monstre a mi sempre m'ha inspirat una immensa tristesa aïllat en la seva solitud no triada de monstre. Apartat per ser diferent. Vull creure que aquesta petita mostra de Teratomes així ho transmet. Totes aquestes petites abominacions, híbrids humans i animals formen part del meu tractat imaginari de Teratología. Monstres imaginaris en la seva infància de monstre exposats al públic en un petit circ sense gàbies.

Més informació:Facebook de Lola González

Inauguració: 12 de maig de 2018 a les 12h

La peça que us deixo en custòdia és una petita maqueta que proposa una reflexió entorn de la vida. Un espai de pensament en solitud que allunyant tota visió dramàtica del fet, adopta una estètica freda i racional per construir una atmosfera poètica de silenci.
Utilitza una dramatització teatral que juga amb la sorpresa: una caixa senzilla que hom ha d’obrir ...

Més informació:web de Jordi Armengol

Inauguració: 8 de juny de 2018 a les 19h

Si una nit d'hivern un viatger, d'Italo Calvino, és el títol del llibre en el qual m'he basat per realitzar aquesta intervenció. Des que vaig rebre la invitació vaig voler treballar sobre alguna cosa literària. I que millor que una novel·la com la de Calvino sobre el fet de plaure de llegir novel·les que conté deu novel·les diferents i que és, entre moltes altres coses, un joc i una reflexió sobre el fet mateix de la literatura. I "joc" és el que realment vaig fer, escrivint 22 variacions o relats, tal vegada contes, sempre breus, on estiguessin presents les tres paraules o conceptes d'aquest títol: nit, hivern i viatger.
Una vegada vaig triar les 22, vaig pensar que podia seguir escrivint algunes més i així ho vaig fer, d'una manera intermitent, fins a aconseguir les 300 variacions que formen part d'una petita publicació que acompanya a aquesta intervenció. Em preguntarà algú que per què 300: Calia parar en algun moment. No cal respondre per què 22 variacions per a l'espai. Espero i desitjo que gaudiu del viatge doncs tota lectura ho és, sigui hivern, estiu, de nit, de dia i en l'hora que cadascun estimi convenient.

Més informació:web de Rosendo Cid

Inauguració: 6 de juliol de 2018 a les 19 h

"La veu vol ser paraula” és una instal·lació de Lluís Sabadell Artiga amb un text de Montserrat Rebollo entorn de la paraula-objecte.
Cuscusian*s ofereix experiències (co)creatives, artístisques, estètiques i lúdiques. Els jocs d'art acosten l'art de forma rigorosa i alhora divertida, a través del joc, més com una experiència que com una reflexió teòrica. Els llibres creatius permeten explorar la teva pròpia creativitat i els contes-objecte juguen amb els materials i la objectualitat per expressar conceptes i emocions. Recentment ha estat guardonada amb el Premi Nacional d’Artesania de Catalunya en la modalitat Impulsa.

Més informació:web de Cuscusian*s

Inauguració: 7 de setembre de 2018 a les 19 h

Exercicis de ventrilòquia es planteja com un exercici d'auto-experiència bucal i vocal d'un grup de testimonis que se'ns dirigeixen a través d'històries d'una duració d'entre un i dos minuts cadascuna. El treball parteix d'una doble apropiació: d'una banda, fa ús de textos de diversos autors que es refereixen, des d'àmbits com el relat de ficció, la psicoanàlisi, el cinema o la filosofia, a la veu com a objecte autònom i a la difícil adequació entre aquesta i el cos; i de l'altra, agafa una sèrie de vídeos de testimonis de la xarxa social PreachingPlace, una organització cristiana de l'Església Adventista del Setè Dia que utilitza, entre diferents mètodes d'evangelització, la promoció de testimonis de vida, històries de superació i experiències d'esperança a través de la figura de Jesús. El resultat és un joc de capes entre aquests elements on les locucions originals dels testimonis queden alterades per interpel·lar-nos a partir de l'efecte de la ventrilòquia.

(1)Judith Butler, “¿Quién eres?” págs. 48-60, a Dar cuenta de sí mismo. Violencia ética y responsabilidad, Amorrortu/editores, Buenos Aires, 2012

Exercicis de ventrilòquia
Vídeo color sense so, 20:30 minuts
Servand Solanilla
Olot, 2018

Més informació:web de Servand Solanilla

Inauguració: 5 d'octubre de 2018 a les 19 h

Vaig començar la sèrie Armas de Juguetes en 2013 i encara avui continua oberta. Es tracta de reunir amb el temps un petit arsenal domèstic, on tingui cabuda tot tipus d'armes: pistoles, carabines, escopetes, projectils, punyals, i un llarg etcètera. Tinc interès per les imatges bèl·liques des dels meus inicis com pot rastrejar-se en moltes de les meves obres. També per les joguines. Combinar ambdues coses, armes i joguines, de la forma més inofensiva i en una mateixa obra em planteja un repte problemàtic i intens.
Entenc que a primera vista, pugui entreveure's en el conjunt de la sèrie Armas de Juguetes un al·legat antibel·licista però el que més m'interessa és desactivar cadascuna d'aquestes armes, eliminar tota amenaça i perill inherents en elles, transformant-les imaginativament mitjançant la combinació amb altres objectes i materials, portadors de sorprenents i noves expressions... Desproveïdes de la seva càrrega negativa, aquestes mateixes armes poden llavors esdevenir en utòpiques quimeres o simplement, divertides joguines de senzilla però poètica mecànica. Dins del conjunt de la sèrie, la família dels Cuchillos-Cíclopes té la seva pròpia entitat. Des de la seva afilada talaia, aquests ninots de vell futbolí, semblen solitaris eremites o sentinelles impertèrrits i vigilants d'un temps inanimat i buit. Potser, en la seva presència inerta però amenaçadora, encarnin aquesta "força paralitzada" i aquest "gest sense moviment" del que parla T.S.Eliot en el seu aclamat i profètic poema Els Homes Buits.
Nacho Bolea, Zaragoza, Setembre, 2018.

Més informació:web de Nacho Bolea

Inauguració: 2 de novembre de 2018 a les 19 h

Les imatges i les formes es mostren constantment després d’un gest de selecció espontani (impossible mostrar-ho tot) o d’un procés d’atenció més acurat. Tota selecció implica descarts, aquests descarts poden ser intranscendents, justificats i en alguns casos respondre a una voluntat d’ocultació o d’influir en l'opinió pública.
FORMES DESATESES s’articula forçant analogies entre documents fotogràfics i videogràfics de procedències diverses. La selecció i disposició de les imatges (i els marcs que les contenen), busquen activar una sospita sobre la naturalesa de les formes que s’hi mostren; funcionar en definitiva com a dispositiu d’alerta.

Més informació:web d'Esteve Subirah

Inauguració: 7 de desembre de 2018 a les 19 h

Des de fa més de quaranta-tres anys el conflicte del Sàhara Occidental segueix latent i sense solució. Els saharauís que romanen al territori ocupat que un dia va ser colònia espanyola sofreixen la falta de llibertats, la vulneració dels seus drets humans més fonamentals i veuen com cada dia s'espolia les riqueses de la seva terra.
Aquesta instal·lació parla del nul valor que tenen en l'actualitat els documents que va expedir el govern espanyol als sahrauís que van néixer en els anys de la colonització espanyola.
Entre els anys 1958 a 1976 els nascuts a la província 53 eren considerats espanyols, però tant als sahrauís que van néixer allí com als seus descendents no se'ls reconeix la nacionalitat espanyola en la majoria dels casos.
Centenars d'expedients segueixen paralitzats en els jutjats espanyols negant la nacionalitat espanyola a sahrauís pertanyent-los per naixement o descendència.
Els sahrauís guarden com un tresor aquests documents lliurant-los de pares a fills i a germans ja que són l'única prova de la seva doble nacionalitat sahrauí-espanyola, de la seva identitat i certifiquen la memòria del seu poble.
Aquests documents enterrats en la sorra pertanyen a sahrauís que resideixen als territoris ocupats, a la ciutat de Dajla (antiga Villa Cisneros).

Més informació:web de Lara Albuixech